23 d’abr. 2007

Campionat d'Espanya de ciclisme per Policies i Bombers

Refrigeri de final de cursa amb la Núria
Foto de la sortida del Campionat
Escalfament de la prova, finalment, hauria de treure l'acople (reglament ciclista)
Aquest dissabte a la tarda vaig participar al IV Campionat d'Espanya de ciclisme en carretera de Policies i Bombers. El campionat constava de 2 proves separades, una a disputar el divendres de tipus Criterium, 40 minuts en voltes 1.8 km puntuant els cincs primers cada dues voltes, prova que vaig descartar per por a patir una caiguda a una setmana de l'Europeu i 2 de l'Ironcat; i una segona prova en línea, de 85 km, a la qual si que vaig participar.
Molt nivell a la sortida, massa fins i tot, jutges del tot meticulosos, equips comunicats entre si amb pinganillos....en fi, massa per mi, jo ja feia quasi bé onze anys que no disputava una cursa ciclista més o menys seriosa, només havia fet marxes cicloturistes i/o esportives.
Quan vaig veure el nivell ja li vaig dir a la dona que tindria molta sort si no quedava l'últim...
La sortida es va fer de manera neutralitzada fins al km 6, em quedo al final del grup, uns 150 corredors, m'agrada controlar en cas d'alguna caiguda, i aquest va ser el meu error, ja que quan van llançar la carrera anavem a 50 km/h i començava un petit desnivell, jo anava a uns 3/4 metres del grup i el llançament va ser definitiu, aquells metres van ser irrecuperables, anava treient el fetge i pedalant a tope, fins que les cames van dir prou, anava últim, mai m'havia passat, i al km 8 ja em passava el vehicle escombra, tot un drama!!!
Tenia dos solucions continuar o plegar, i al final vaig optar per seguir i fer un entreno a ritme fort, al km. 20 vaig atrapar a dos corredors més, que s'em van enganxar com paparres, al 42 arrepleguem 3 més, i a l'inici del primer port m'escapo jo sol atrapant i passant a quatre ciclistes més, enllaço amb un altre corredor i comencem l'altre portet, a mig port torno a marxar i passo un altre ciclista més, però que em passaria al descens del mateix.
Al final, cursa amb sabor agre per haver-me empanat a la sortida sabent el que hi havia, i dolç perquè al final jo sol vaig fer un molt bon entreno, 85 km en 2.31.02 a una mitjana de 34.1 km/h i amb un desnivell positiu acomulat de 833 metres.

6 comentarios:

Gorka ha dit...

Hola!

Creo que te he entendido que al final de has desenganchado del grupo, pero que que te ha salido una media muy buena. Te estás poniendo como una moto!!
No queda nada, nos vemos en dos semanas!!

Un abrazo!!

Por cierto, la máquina te ha quedado muy chula. Las ruedas me encantan.

robert mayoral ha dit...

bien, lo cierto es que me desenganché al principio de todo, en el km.6!!!!
las ruedas funcionan de ventilador ahora que viene la calor, jejejejeje!!

Anònim ha dit...

Hola Robert, molt xules les teves cróniques,però una pregunta: Qui et fa totes aquestes fotos tan xules que tens de tot arreu? Petons

Kevin ha dit...

Osti tu, si quedant despenjat al principi pots fer un "entreno" aixi, està molt bé, i a més, amb la satisfacció d'anar atrapant als listillos jeje. Ànims, que ja queda poc!!

robert mayoral ha dit...

Hola anònim, qui ets?? La majoria de fotos, el 95% me les fa la meva santa-esposa, la Laura, que m'acompanya al 95% de les competicions que participo!!!
Si Kevin està bé, però vaig passar quasi una hora que em limitava més a pensar en abandonar que en córrer, va ser un cop molt fort per mi, l'ànim m'el va tirar a terra!!

AME ha dit...

mammia mia hai già fatto più di 7000 km in bicicletta!!!!!!!!!!!!
ma pedali anche la noche? quest'anno negli IRONMAN andrai molto forte.BRAVO!